Aquest llibre sorgeix entorn del viatge d’agència que vaig fer a Etiòpia, a la tardor del 2.015 amb Banoa i el Segi com a guia, més que una crònica que retrati el país és la veu d'una reflexió davant la situació del nostre món d'avui. Tant les fotos com el text, tracten de ser una suggestió sobre la cerca d’horitzons més humans, més dignes que els que vivim en el nostre dia a dia, sobre la tendresa, la generositat i la sensibilitat perdudes en el present, avui vivim en un món on tremola el nivell de benestar que havíem assolit i pren possessió una sensació de decepció, el terra s'enfonsa sota els nostres peus, ara que no és possible mantenir aquest procés de millora continua del nostre nivell de vida que hem gaudit en dècades, veiem que els nostres fills no assoliran el nivell de vida que nosaltres hem tingut, el desmantellament de les classes mitjanes trenca la idea que era possible el somni d'un progrés sostingut i millores quantificables sobre el grau de desigualtat al món, la nostra societat ha entrat en crisi, i ens espanta poder reflectir-nos en aquesta situació de misèria que és la normalitat del tercer món i que Etiòpia encarna amb tanta cruesa.

No escric per aconseguir un benefici immediat sinó pel plaer d’escriure per un mateix, és una forma d'aprofundir en la intimitat, escric perquè hi ha qui diu que escriure és el que més s’assembla a pensar, m’agrada interpel·lar-me sobre el que m’inquieta, deixar anar el pensament, però si em poso transcendent, diria que ho faig per perquè m’agrada buscar el perquè de les coses, és un intent de trobar per un mateix la veritat del que ens envolta, de cercar el sentit o el significat de la vida. El fet d’escriure també va lligat a la capacitat de desenvolupar el teu món propi, construir-te com a persona, tenir temps de pensar, a no ser dominat pel temps, a crear un parèntesi per desconnectar de tots aquells altres estímuls que se’ns presenten contínuament que ens ocupen, preocupen o entretenen. Si escriure és pen