El Turisme
Quan anem a l'agencia i contractem un viatge més que un servei material, inconscientment intentem comprar una experiència o una il•lusió que és el nostre somni. Volem una realitat irreal que nomes està en la nostre imaginació i els escenaris que visitem en ocasions ens oculten la verdadera realitat. Ens provocarà una contradicció la que hi ha entre necessitat, el descansar o sortir una mica i la seva mitificació en forma de desig inabastable.

Com a fenomen de masses te una historia recent que a anat lligada al avens social de les classes mitges i a la generalització del transport aeri.

Al nostre país el turisme als anys 80 va coincidir amb una època de prosperitat econòmica i es va viure com una forma de llibertat i de reacció a la falta de llibertats politiques i l'aïllament a escala internacional que va suposar el franquisme.

Però aquest dret i llibertat de viatjar es un privilegi que queda relegat només al que s'ho permetre, les classes adinerades del països rics. Això provoca en alguns llocs sentiment de rebuig cap els turistes, es veu com excessiva aquesta diferencia social.

Com a industria de consum també es regeix per patrons: es concedeix un gran valor a la novetat, al canvi constant, a la necessitat de sentir-se original i únic, a posseir els objectes més que gaudir-los, i el viatge es pot arribar a convertir en una pura qüestió d'aparença i del que es tracte es de poder sortir.

En ocasions es participa molt poc d'aquesta experiència i el propi viatge es sol acompanyar de comportaments compulsius, com el interès pel menjar típic, la fotografia o les compres de records, es tracta transformar l'experiència vital en quelcom material que et puguis endur a casa. Poc a poc el viatge turístic es va convertint en un gran parc d'atraccions per a gent rica. També té un altre aspecte i es que com les nostres vides cada vegada més aïllades,el viatge és una forma de conèixer a gent i fer possibles amistats.